Només
són detalls
L
Més que al març,
que enceta la
primavera.
No puc no tacar-me. És un tret de la meua personalitat. I sempre que em
taco faig allò de quedar-me mirant la taca entre incrèdul i sorprés, sense reaccionar.
Llavors et miro i faig el gest que només tu entens i que vol dir m’he tacat i
no puc no tacar-me perquè és un tret de la meua personalitat. I ets sempre tu i
no jo qui sap com i amb què l’he de fregar perquè no en quedin restes, qui m’estalvia
allò de posar-se roba neta però que és bruta perquè li han quedat restes d’una
taca que no s’ha sabut com ni amb què fregar perquè no es té ningú com tu. Per
exemple.
S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada