1
Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua.
Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta, i alhora, no respecta un bé
cultural essencial.
2
Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús
institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i
perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què es la normalitat, i curiosament
la normalitat és ell, i no jo.
3
Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és
real, perquè em menysté i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i
casualment també ho és ell, i no jo.
4
Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per
entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear
problemes amb les llengües.
5
Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats
deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
6
Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària
la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de
la seva.
7
Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè
parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.
8
Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em
sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.
9
I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i
davant d'amenaces que jo consideri reals.
∞
I sempre, però sempre, plantaré cara.
I sempre, però sempre, plantaré cara.
(Carles Capdevila – Director de l’”Ara”)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada