Mor l’any ja gastat mentre el dia s'escurça i el fred penetra als ossos. El refranyer ja ho avisa: Dies de
desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura. El
desembre és un vell que fa arrugar la pell. El fred de desembre es fica dins
per sempre, i el seu vent fa tremolar al més valent. Per la letargia que
adorm els solcs dels bancals, el llaurador no ha d’alçar-se del llit massa
matí: Per desembre i gener, no cal ser matiner. A la gent fredolina no li convé
innovar a la cuina: Pel desembre, gelades, nevades i sopes escaldades. I a la
jovenalla, més li val fer cas dels més vells i seguir el seu consell: Qui en
desembre ha de festejar, vora el foc s’ha de posar. La llar s’erigeix en
protagonista i al voltant d’ella, la família. Amb el Nadal a l’horitzó,
s’acosten dates de dinars, sopars i encontres familiars. Diuen que La sang,
sense foc bull, i l’humor del refranyer en dóna fe: La sogra, ni de sucre
és bona; Dos cunyats en pau i junts, no hi poden estar més que difunts. Oncles
i ties, el dol quinze dies, i si no heretes res, huit i no més. Amor de gendre,
sol de desembre. Sogra i nora, quan una riu l’altra plora. Així, amb la família
reunida, arriba el mes de les celebracions. Diuen que Sant Nicolau, obri les
festes amb clau (6 de desembre). Es creu que la celebració de la mort d’aquell
sant que visqué a Anatòlia al segle IV comença el viatge del barbut Santa Claus
per a repartir els regals als xiquets de tot el món. Santa Claus deriva de Sant
Nicolau, i de cecs és no veure que li està guanyant la partida a la tradició
dels Reis. Però abans que arribe tot això, entrarà l’hivern el dia 22 (00.38
hores) per a omplir de fred cada racó durant quasi 89 dies. Les sopes i el sol
a l’hivern donen consol, però l’experiència ho contradiu: Del sol de l’hivern i
dels núvols de l’estiu, enganyats eixiu.
I DESPRÉS EL DIA ALLARGA... Si no
el calor, sí que ens queda l’esperança de veure créixer la llum solar, a partir
del solstici, amb la vella cançoneta:
Per santa Llúcia, un pas de puça
(dia 13 de desembre);
per Nadal, un pas de pardal (dia
25 de desembre);
per sant Esteve, un pas de llebre
(dia 26 de desembre);
per l’any nou, un pas de bou (dia
1 de gener);
per Reis, mitja hora creix (dia 6
de gener);
per sant Antoni, un pas de dimoni
(dia 17 de gener);
per sant Sebastià, un pas de marrà
(dia 20 de gener);
i per la Candelera, una hora
sencera (dia 2 de febrer).
NO ES DIU / CAL DIR
El gordo de Nadal / La grossa
de Nadal
Els Nadals / Nadal
Nit bona / Nit de Nadal
El pavo / El polit
Les campanilles / Les campanetes
El Belén / El pessebre, el
Betlem(et)
La cuna / El bressol
El niño Jesús / El Jesuset,
el bon Jesús
Feliç Nadal / Bon Nadal
Cantar villancicos / Cantar
nadales
El árbol de Navidad / L’arbre de
Nadal
Nit vella / Nit de Cap d’any
Les uves / El Raïm
El cotillón / El cotilló
Dia d’Año nuevo / Dia de Cap
d’any
Els reixos / Els Reis
La cabalgata / La cavalcada
Melchor, Gaspar i Baltasar /
Melcior, Gaspar i Baltasar
El roscón / El tortell
L’aguinaldo / Les estrenes
Les guirnaldes / Les
garlandes
“Senyor
Rei, jo estic ací,
porte
coses per a mi.
Jo li
donaré garrofes
per
al seu senyor rossí.”
“Tirorí-tirorí, senyor rei, ja
estic ací.
La palla i les garrofes per al seu
rossí,
i les coses bones per a mi.”
Gràcies
Conxa
El "refregit" és obra de Conxa Rovira. La matèria primera és popular.
ResponElimina