No
hem de preguntar al verb. Els verbs són mots i els mots no tenen
boca, llengua, paladar, vel, dents, genives, campaneta, cordes
vocals, no tenen òrgans fonadors, i per tant, no fonen, no sonen, no
parlen; ergo, no responen.
Comprovem-ho:
La
calculadora està espatllada.
Qui
està espatllada?
Hi
ha persones calculadores (que tot ho sumen resten multipliquen i
divideixen abans de fer un pas), però no calculadores persones.
L'ordre dels factors n'altera el resultat final i, en català, ja se
sap, primer va el nom i després l'adjectiu (com a norma general, les excepcions són excepcionals). Emperò,
Tinc
la calculadora espatllada.
Qui
té la calculadora espatllada?
Jo.
I on és/sóc jo? Amagat a la terminació verbal (morfemes
gramaticals), juntament amb el temps (passat, present i futur), el
mode (indicatiu, subjuntiu i imperatiu) i l'aspecte (perfectiu i
imperpectiu).
Això
no s'ha acabat.
Ara
parem l'atenció en la calculadora, i en el seu
estat/situació/circumstància:
espatllada.
Subjecte
i atribut concorpulen, i el verb els fa d'alcabot.
Com
treuré les mitjanes, si no és de cap (capçana capçot)? L'operació és senzilla i
paradoxal: sumar i dividir. També els decimals. I aplicar els
percentatges establerts:
65%
conceptual
+
15%
procedimental
+
10%
actitudinal
+
10%
expressió oral
=
NOTA
FINAL
Quin
maldecap!
Ibuprofeno,
paracetamol, àcidacetilsalicílic... el bon gust dels “mejorals”
infantils.
- Mare, el cap em fa mal.
- Fill, pren-te un “mejoral”.
Millor
que els caramels fumadors, que piquen; millor que les coquetes
de Juanola de Barcelona (ola-ona); millor que el puromoro de cal tio
Regino; que la regalèssia de la fira d'agost (Xàtiva i el socarrat
de la paella en foc de llenya); que el meló d'Alger fresc, dolç i
hidratant (l'hem deixat a la séquia perquè es vagi refrescant).
Però menys i pitjor que les ditades de mel, de canya de sucre, de
núvols de cotompèl, de picoretes, moixainetes i mossos que no fan
mal.
Sergi Espanya Verger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada