L'esperit guia
(inici)
Totes les
persones, quan arriben a una certa edat, han tingut contactes amb el
sobrenatural, i, quan ve a tomb i en tenen ganes, ho expliquen.
Jo, potser
perquè la realitat no m'acaba d'anar bé, m'he mogut sempre pel més enllà amb un
gran deseiximent. Tinc somnis profètics, pressentiments alertadors, trec partit
de la telepatia i, a casa meva, fora d'èpoques de veritable penúria econòmica,
hi ha hagut sempre fantasma.
El desert
(inici)
A la fi d'un mes de juny amable,
aparegué l'Espol amb la mà dreta embenada, marcant el puny clos sota la gasa.
La seva presència, plena d'aspectes no coneguts abans, feia néixer
pressentiments, però ningú no podia imaginar l'abast del cop que l'ajupia.
Els bons costums
El cavall,
desorientat per una malapta estirada de la brida, va fer un bot i el cavaller
caigué en mala posició. El genet es va trencar una cama i el cavall, convençut
que complia un deure pietós, va rematar-lo amb una forta guitza a la nuca.
Pels
volts del paller
Buscava en el comerç un bon forat per a la meva agulla, però al final va
resultar que només se’l podia fer ella mateixa. Per la por d’espuntar-la, la
vaig deixar nua tal com havia vingut al món.
No se
sap mai
De les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al revés. Però era la
bona, perquè provava d’allunyar-se d’una corba que ens va desmanegar a tots.
Qüestions
de tràmit
Van dir al reu que tenia el dret d’una última voluntat, però ell respongué que
passava, perquè no s’entendrien pas.
Balanç
Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i
caigué al pou.
Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la
seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres),
de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.
Confessió
La meva estimada em va dir que un pit sí, però que l'altre no, perquè el tenia emparaulat. Geniüt i egoista, vaig perdre l'únic que quedava disponible.
Pere Calders
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada