Lletra de convit

Escrit per (a) joves

Me la topo quan surt del lavabo. S’afanya a tancar la porta, però tot i que el soroll de l’aigua que s’escola pel desguàs m’arriba embolicat amb cotompèl, no necessito res més per saber que hi ha tornat.

-Hauríem de parlar.

-Parla si vols, jo no t’escolto.

-Doncs t’hi convindria.

-…

-Fer la sorda no t’ajudarà gaire.

-…

-Per què ho fa, això!

-No cal que parlis com si no hi fos, saps que em fa odiar-te encara més.

-Així ara m’escoltaràs.

-Deixa’m, papa.

-No, filla.

-…

-Més tard discutirem, t’ho prometo. Discutirem sempre que ho vulguis i et deixaré en pau si ho vols, però ara vine, t’he d’ensenyar una cosa.

L’arrossego fins al meu despatx agafada del braç. Em queda la sensació que l’estic forçant, però finalment la hi faig entrar. No l’he convençuda, només s’hi resigna. L’habitació és petita, però vaig aconseguir fer un racó entre els mals endreços per posar-hi un ordinador, una butaca còmoda i una prestatgeria plena de lleixes i de llibres. Sembla una cova, però m’hi sento a recer d’un jo que no deixo conèixer a ningú.

-Ja ho sé.

-Què saps?

-Això de la maria. Te n’agafo de tant en tant.

-Perfecte. Així som dos els que ho sabem, perquè jo sabia que tu sabies això de la maria, i que n’agafes de tant en tant. I posats a descubrir-nos els secrets, també sé que no saps que sé que ho saps… però deixem els embarbussaments, obre ja saps quin calaix, agafa ja saps quina caixa i embolica un plegaet mentre l’ordinador arranca. El primer que has de saber és que la nostra llibreria, en un món d’an(alfabeta)contents, més que un negoci és un refugi per a desencantats. Tant de conformisme ha fet que llegir esdevingui un acte de rebel·lia d’una minoria absoluta que s’ha atrinxerat entre línies i que no gosa dir les veritats perquè només sap disparar paraules.

-Tu també?

-Jo també… però això no importa, ara. Mira, escolta, llegeix, creix, agafa el que necessitis i deixa el que et sobri. És per (a) tu.

Sergi Espanya Verger