La sorra engul el cant
de les nostres rondalles
La veu suau del vent
encén els nostres cors
de les nostres rondalles
La veu suau del vent
encén els nostres cors
Sabem,
que no hi haurà pau en la vostra alqueria
fins que no vengem la calúmnia
i seguem els barrots amb les dents.
La virtut del que calla, plora i no resa,
que no hi haurà pau en la vostra alqueria
fins que no vengem la calúmnia
i seguem els barrots amb les dents.
La virtut del que calla, plora i no resa,
és l'arma que s'adreça més enllà del vel.
La pobra i tímida tendresa és l'esperança
que fa un soroll com la terra quan es seca.
El temps, passa! El temps que passa i no t'espera
i la sang dels infants morts
que marquen el ritme de la venjança
d'un planeta que agonitza entre fam, fum i cendra.
Lluitem per avançar.
Lluitem per avançar.
Obrim els panys de la seua derrota.
Llaurem-nos el demà!
Llaurem-nos el demà!
Hem heretat la injustícia de viure en la corda fluixa.
Va passar la tardor i tal volta demà no quede
Va passar la tardor i tal volta demà no quede
ni un mal racó per esperar-te.
S'afanyen en construir
furioses presons per furtar-nos el nostre horitzó d'amanéixer.
Nosaltres somiàvem en créixer
Nosaltres somiàvem en créixer
a la calor suau de la nostra terra feta cançó.
Pedrega en el sostre de la vostra mansió.
Lluitem per avançar.
Obrim els panys de la seua derrota.
Llaurem-nos el demà!
Llaurem-nos el demà!
Hem heretat la injustícia de viure en la corda fluixa.
Entre el suau vincle amb l'oceà, tot s'enlaira molt ràpid.
Hem heretat la injustícia de viure en la corda fluixa.
Entre el suau vincle amb l'oceà, tot s'enlaira molt ràpid.
Ja no tens temps per respirar. L'esperança feta cançó.
Perquè som com notes al vent.
Un sol poble, un cor valent...
on estan els nostres somnis?
Soterrats al fons del calaix.
Realització: Clàudia Marconell i Maria Estrada
Enregistrament: Mark Dasousa
Producció: Joan Palomares i Maria Estrada
Prozak Soup | Atòmic Studio | Mel Media | Embolic Media
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada