Dark

Lluernes al llit

Tot i que li cau a sobre de cop, cobrint-lo d'hores buides de cap a peus, no sent que el temps li fuig de les mans fins que arriba a un carrer a mig urbanitzar als afores de la impersonalitat cosmopolita del centre urbà. Bona part dels panots de les voreres han perdut el ciment de base i juntures, n'hi ha que van fluixos i ballen en trepitjar-los, d'altres han desaparegut i només en queda el buit d'on sobresurten plançons entre esquerdes que remouen els blocs de la vorada, brots que floreixen arrelats a l'asfalt de la calçada. Tot el que es deixa veure fa cara de deixadesa i abandó, de gent cansada i sense esma que arrossega l'esperança com un llast feixuc i inútil, que els fa més nosa que servei.

De cada tres fanals, dos dormen. Penjats de les façanes sobre cada porta, fanalets improvisats il·luminen amb esforç l'accés als edificis d'habitatges de banda i banda, però la poca llum que desprenen deixa al descobert només una part del camí d'entrada, la que queda a l'abast de la claror esmorteïda d'una bombeta barata, una clapa visible que tot just arriba a encerclar el llindar. Dues passes enrere hi regna la foscor, el llop, les bruixes i els bruixots, tots els monstres i totes les pors, Lovecraft, Maupassant i Poe, la curiositat i els dubtes no resolts, les contradiccions, el foc intens d'un amor en el tempteig del festeig, les rutes no marcades dels plans improvisats, l'imprevist, la lluna a mig camí d'una bona nit.

Harmoniaduuhac