Quadern del professor

Asaf Hanuka

"Teoria i pràctica educativa"

Assenyalo la pissarra, il·luminada amb una llum massa blanca, que projecta reflexos sobre l'enrajolat lluït de terra. Hauria de calibrar-la, però tardaria dos minuts i els necessito tots. El tema és important: "Anàlisi dels mitjans de comunicació de masses". Comencem amb la premsa escrita. Ens centrem en els gèneres informatius. Aprofito per recordar tipologia textual. Primer, la notícia. N'exposo les característiques principals, l'estructura, els diversos elements, les 6 W, la seua funció i objectius. Faig encarregat en & de cercar les definicions d'objectivitat i subjectivitat en un diccionari. Quan les troba les llegeix en veu alta, per a tothom. Les comparem. Els en demano exemples. L'àrbitre, el jutge, els periodistes i la policia han de ser imparcials, i per tant, objectius. Els tòpics sempre surten, per això són tòpics, pensareu, però l'errareu de ple. Si els repetim constantment és perquè ens fan sentir còmodes. Les generalitzacions i els clixés són la nostra zona de confort, les quatre creences que cadascú s'ha volgut empassar per suportar el món. Més contrast entre teoria i realitat, entre el que els ensenyo i la vida, entre l'ideal que es vol i la merda que es té. Desvario, però me n'adono ràpid i em tallo les ales. Reflexiono. Em controlo. Els miro. Quinze, setze, disset anys. No vull jovent amargat, sinó crític. La majoria em miren, em segueixen, però només uns pocs m'entenen. Els fa gràcia la desimboltura, els estirabots verbals que se m'escapen, però res més. Feu-vos el favor d'esborrar el que acabo de dir del vostre disc dur. El llenguatge barroer embruta la ment. Són innocents, però els escupo la ràbia com si fossin els culpables de com està un món que tot just comencen a qüestionar. M'excuso amb el desencant, com qui es fa perdonar perquè actua per ignorància o inconsciència. No ho hauria de fer, l'odi no és un bon argument, o millor dit, no hauria de ser-ho, però la realitat, en realitat, és la cara fosca, amagada i crua de la vida. Per comprovar-ho, ens submergim en el món virtual. Fem un repàs de diferents diaris digitals. Comparem portades, titulars, notícies destacades, quines informacions han obviat i en quins criteris de selecció s'han basat. Ens fixem en l'organització, en les diferents seccions, en suplements i complements. Ens entretenim en les possibilitats multimèdia perquè és el que més els crida l'atenció, però finalment recondueixo la situació i ens dediquem a la reflexió. Faig ressaltar el tractament divers de la informació. Un mateix fet vist des d'òptiques diferents dóna lloc a interpretacions múltiples que, suposadament en teoria o aquest hauria de ser l'ideal, són objectives, el relat contrastat i veraç, la transmissió asèptica d'uns fets d'actualitat i d'interès general que el lector no ha presenciat perquè només Déu nostre senyor té el do de la ubiqüitat. Podeu respirar... perquè n'hi ha més i pitjor. Demà seguirem amb els gèneres d'opinió i acabarem en la publicitat.

Per què no ens estalviem la hipocresia i els diem d'una vegada que tot és mentida?

Sergi Espanya Verger