Les sirenes estenen cants de sol i primavera, de vida regalada a l'ombra d'un ventet que refresca i parrups de coloms amagats als xiprers.
La gent viu preocupada pel que ha de venir, esperant rere la persiana repic de campanes, el lladrar dels gossos i el pas de motocicletes que alcen polseguera.
El temps ens ha deixat senyal, la cara solcada de records d'infantesa, d'experiència vital, d'antídots i sedants de la vellesa per encarar el final.
Els vells saben un poc de tot i molt de res perquè la vida, assaig d'errors fins a l'encert, sempre es fa massa curta i no dóna per a més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada