Hem dormit sota les acàcies, sobre nusos d'arrels, entre la penombra de la darrera hora de la tarda i el fullatge filtrant la llum del sol. La nit s'allarga, i les branques es desmaien i les fulles s'esllangueixen. El vent ens desvetlla quan tot just ens acabàvem d'endormiscar, el meu braç de coixí, el teu alè sobre el meu pit. Ens ha sentat tan bé l'estiu que encara el lluïm. Amb el somriure i la mirada comencem des d'on ho havíem deixat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada