Després d'acomiadar-se de la Margie i en Naïm li ha quedat un regust amarg que se li estén per les parets interiors de les galtes fins que es concentra en el vel del paladar. El sent com una pedra a la sabata des que els ha dit que aquesta nit no podia ser perquè el que més necessitava era descansar. Se l'han mirat amb tristesa, exagerant els gestos per fer-se els compungits, però no han insistit gaire. Ara se'n penedeix. Comença a creure que el que realment necessita després d'una setmana de treball intens és una nit llarga i adormir-se quan el sol ja hagi sortit.
Mentre camina en direcció al cotxe, que ha hagut d'aparcar uns quants carrers més enllà de l'editorial perquè a primera hora del dia és impossible trobar aparcament més prop, pensa quines són les possibilitats fins que es desvia a l'esquerra per un carrer que sembla animat. Hi ha més llum i és més ample. Han guarnit arbres i fanals. La gent passeja, alguns amb ventalls. La música surt dels locals, circula entre els passos dels vianants que segueixen el ritme desfilant en comparsa. Llencen paperí des dels balcons, se senten traques i tres trons dels grossos, secs, que marquen el final o l'inici, no ho sap ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada