Em quedo sense veu, sense saber què dir. Em faig un nus a la gola amb un parell llarg de contradiccions. Totes les paraules que no vull són les que em vénen al cap, i les escupo en forma de retrets. Més tard, quan m'assereni i ja no em serveixin, em vindran les que necessito ara. De moment només puc submergir-me en l'alternativa al caos i callar per deixar de fer mal. Sona estrany, però em recloc en mi mateix, tancat com el puny fins que ja no puc més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada