Fórmula per tancar l'estiu
Els dic el que penso. Es Caló d'en Serra, Cala Mastella, Es Pou des Lleó i s'Illot des Renclí són petites, solen ser tranquil.les, encara que aquests dies són els més forts i et pots trobar voltat de gent en qualsevol lloc, ni que costi de trobar i d'arribar-hi. Cala Martina és més prop, diuen que hi ha bon ambient, gent jove alternativa que dormen en caravanes i fan música fins que es fa de nit. Aigües Blanques, Cala Boix, Cala Nova són més grosses i conegudes, amb millor accés, i segurament hi haurà molta més gent. Com Sa Cala de Sant Vicent. Tot té avantatges i inconvenients. Tot depén del que vulgueu.
La tranquil.litat justa per no sentir-se a disgust entre una multitud disgustada però tampoc sol, sense que ningú sigui testimoni de la nostra felicitat, perquè de res no serviria si els altres no saben que som feliços, o almenys que ho semblem i els ho demostrem sense que se'ns noti gaire, sense que se'ns vegi la preocupació de mostrar-nos als ulls dels desconeguts d'una manera postissa i desnaturalitzada, en versió rebaixada de la percepció que hauríem de transmetre dels nostres anhels. Amb tan poc ens conformem. L'aprovació aliena, l'opinió externalitzada i la responsabilitat deslocalitzada.
Pleguen el mapa malament. Comença a estripar-se pels doblecs de tant que l'han utilizat. Han encerclat els noms que els he dit. Alguns els han destacat amb un estel al costat. Hi ha senyals, de manera que tot ho podran trobar amb certa facilitat. Potser s'hauran d'aturar en algun encreuament o fins i tot recular part del camí recorregut per mor d'una equivocació. És fàcil distreure's amb el paisatge si no és familiar. Ens solem deixar captivar més pel que no coneixem, ens sotmet de manera més intensa si és el primer cop que hi passem, la primera vegada que ho veiem. No ens en volem perdre cap detall. Ens sentim obligats a guardar-ne un bon record, exactament com és, i de quina manera transcorre el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada