Visc al balcó, on no molesta el fum i corre una mica l'aire que fa que la temperatura sigui més suportable. M'acomodo en un racó, seient i respatller esponjats amb coixins, la taula al costat i el cendrer curull. Les tovalloles esteses a la barana s'assequen a poc a poc, perquè al matí no hi pega el sol directe, és al vespre quan cau a plom com una sabata encesa.
Preparo cafè i el trobo agre. Només per l'aroma, que estén per tota la casa una boirina torrada que desvetlla els sentits, decideixo no llençar-lo a la pica. Me'n poso en una tassa i me'l vaig prenent a glopets perquè de gust no ha sortit bé. Fumeja baf espés i lluita fins que es dilueix contra la brisa salabrosa que arriba de la mar, just a quatre passes trenquen les onades contra les roques, s'enfila l'aigua fins a tapar la sorra de les platges. Hi ha algunes clapes de fons baixos il·luminades, els peixos que hi neden es mostren com són: petits i de colors. S'hi veu tot, el reflex del sol a dins del mar també. Irisada de tonalitats, la llum llampega.
Sergi Espanya Verger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada