No hi ha més de tres metres escassos de sorra. De posidònia morta assecant-se al sol n'hi ha molta més. També pins que fan ombra a clapes, on descarregar i estendre les tovalloles. Reculls còdols grossos i rodons, en fas muntons, els tires a les onades i no sempre hi arribes, xiscles i recules perquè l'aigua et llepa els peus. Pastes amb les mans la sorra humida de la riba, i t'estens concentrada el fang sobre les cames. Per la senda que la travessa s'aturen i somriuen els que et miren. Com que no en saps el nom, l'anomenes com vols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada