Vides possibles

Imaginacions meues

El rebedor de l'hotel és ampli. L'entrada al bar queda a l'esquerra. El taulell, de fusta i amb la vora revestida de pell negra, va d'un extrem a l'altre del costat dret de la sala. Una cambrera eixuga copes amb un drap de tela blanc. Les fa girar passant-hi el drap primer per dins i després per fora. Frega amb insistència les vores. Abans de deixar-les al prestatge les mira a contrallum per assegurar-se que no hi han quedat restes d'humitat o de calç, però no puc evitar imaginar-me que en realitat desfà qualsevol rastre, com qui elimina pistes netejant tot el que ha tocat perquè ningú trobi cap empremta digital que pugui ser utilitzada com a prova inculpatòria d'un crim.

Hi he vingut només per gastar una mica de temps. Prenc un refresc assegut en una butaca encoixinada comodíssima. Observo la gent. Com vesteixen, si van amb presses o relaxats, si esperen algú més o han vingut per estar sols. A partir de quatre trets m'imagino la resta de circumstàncies. Els poso nom i m'invento les seues vides. A alguns fins i tot els assigno un passat. És important tenir records, una història feta de rastres, del que ha deixat la vida. Es necessiten uns pocs pilars ben fonamentats on assentar la base de les esperances de futur, sobre els quals aixecar-nos cada dia al dematí. I poder dormir tranquils en arribar la nit.

Sergi Espanya Verger