Formentera

Un altro giorno d'amore

Casa fa olor de cafè i pa torrat al dematí, quan tot just t'aixeques i et comences a deixondir. Encara no has acabat d'obrir els ulls, però ja l'ensumes. Aquesta olor ajuda a saltar del llit, desenganxar-se els llençols sense rondinar i estirar-se sense remugar gaire fins que el cap comença a estar clar. Les primeres idees noves desvetllen el pensament, i les fantasies dels somnis s'esvaixen a poc a poc, com el fum una mica mogut pel vent. La carn torna a sentir i reacciona als estímuls externs.

Anit els carrers eren plens. De cada local sortia amb força música alta que semblava acompanyar amb el seu ritme trepidant els moviments de la gent. Aquí ningú no camina per caminar. Tot pren un aire de desfilada. Se'ls veu en la postura, el balanceig calculat, la mirada mig perduda i l'expressió assuavida de la cara. Existeixen només si els altres s'adonen que existeixen. És un joc perillós i arriscat, una manera de perdre el cap, com qui es ven l'ànima conscient que fa un mal negoci, però així i tot tanca el tracte amb encaixada de mans i copets a l'esquena.

Seiem en puffs que s'acoblen perfectament a la forma de cada cos. Sobre les tauletes hi ha espelmes enceses i flors en gerros de vidre plens de pedres petites i rodones com perles de colors, sense aigua. Les deuen canviar cada dia. La cambrera parla italià. És menuda, rossa, un nervi que no para. Salta de taula en taula i parla una estona mentre pren nota de la comanda. Se'n va i torna amb la safata carregada. Serveix les consumicions d'una en una, aguantant la safata amb una mà mentre amb l'altra aixeca les copes i diu el que contenen: rom, whisky, gin, tequila..., després de cada nom sona una interrogació.

El lloc és agradable. Hi ha bon ambient. La música no molesta sinó que acompanya. És ple de gent. Grups d'amics, parelles, una mica de tot. Hi ha pressa i molta animació. A l'altra banda dels canyissos que delimiten aquesta sala exterior del local se sent el so del mar. Un vent suau fa menys calorosa la nit. Sense voler-ho, s'escolten perfectament les converses dels que hi ha prop. Per exemple: una parella que s'han assegut al fons s'expliquen els problemes. Sobretot parla la dona. L'home l'escolta amb interès i, de tant en tant, quan en té ocasió, diu el seu parer. De sobte, la dona s'aixeca perquè té necessitat d'anar al bany.

L'home es queda sol cinc minuts i aprofita per acomodar-se millor en el puff enfonsant-s'hi. S'encén un cigarret. Tenir necessitat d'anar al bany és una manera ben estranya de dir vaig a pixar. Fa pipades llargues mentre observa la gent. Quan la dona torna l'home esclafa el cigarret en un cendrer, tot i que només se l'ha fumat fins a la meitat. La dona se li asseu al costat, forçant-lo a deixar-li una mica d'espai. Li passa un braç per darrere del coll. Li pentina els cabells del clatell amb els dits. Li parla a l'orella. La cambrera se'ls acosta i pregunta rum? Li diuen sí amb una picada d'ullet i somriures perversos. Els ho agraeix bufant petons de la mà mentre se'n va. No és tan difícil ser amable, i fa de la vida un lloc una mica més agradable.

-Sergi Espanya Verger-

&