Ulls

Flaix

Passa que la llum del dia li canvia la tonalitat dels ulls. Que si somriu o plora, li minven les parts irisades i se li dilaten les ninetes, i tot torna a canviar el color, com si els punts de contacte es diluïssin i els límits s'hibridessin, enllaçats i entremesclats, fins que cap color primari li decora la mirada. Quan crec que començo a perfilar un tret amb encert, l'altera amb un gest volgudament inconscient, assajat davant del mirall. Desplega les parpelles, de sobte, i les pestanyes, esforçades, aparten l'atmosfera carregada de dobles sentits, jocs de connotació i sentiments equívocs per oposats, ara sí ara no, potser que ho deixem reposar i potser més endavant, si deixéssim el temps passar i ens trobéssim a faltar, si sentíssim que hem perdut més del que hem guanyat, ho reprendríem on ho hauríem deixat i ho tornaríem a provar. No ho diu, però ho pensa.

Sergi Espanya Verger