Harmoniaduuhac: Beat

La generació beat va ser un moviment social i literari que va sotragar la societat nord-americana als anys cinquanta. El terme beat prové de "beaten down" (derrotat), reflectint la desesperació d'una societat afectada per la depressió econòmica, la Segona Guerra Mundial i l'amenaça de la bomba atòmica. Representà una nova manera d'entendre la vida, de rebutjar els conformismes socials, d'obrir la ment i el pensament a noves finestres de percepció. En la literatura de la generació beat destaquen autors com Jack Kerouac, Neal Cassidy, Allen Ginsberg i William S. Burroughs, entre d'altres.

El pensament i la forma d'entendre la vida de la generació beat va ser la precursora del moviment hippie de la dècada següent, i ha influit molta literatura posterior, com la de Hubert Selby o Charles Bukowski.

El terme Beat Generation sorgí durant una conversa entre Jack Kerouac i John Clellon Holmes el 1948. La intenció de llurs membres no era la d'anomenar-la, sinó la de "desanomenar-la". A finals del 1952 aparegué al New York Times Magazine un article de John Clellon Holmes titulat "This is the Beat Generation " que captà l'atenció del públic.

El terme arribà a usar-se de tal manera, que el 1959 Jack Kerouac considerà necessari corregir públicament l'abús d'aquesta denominació en els mitjans de comunicació, ja que l'usaven amb les connotacions de "totalment vençut", o fracassat, o en el sentit de "ritme". Kerouac intentà mostrar el sentit correcte de beat tot suggerint-ne la relació amb paraules com "beatitud" i "beatífic", connexió que s'explicava perquè els ideals del moviment beat anaven lligats amb la consciència orientada a la comprensió del pensament oriental, cap a pràctiques de meditació, etc. Aquesta "redefinició" que Kerouac feia del mot pretenia orientar-lo cap a imatges simbòliques de l'estil de la derrota o foscor necessàries, precedents a l'obertura a la llum i la supressió de l'ego que porten a la il·luminació religiosa.

Com a reacció i amb la intenció de parodiar i desprestigiar el moviment beat, el 1958 aparegué el mot "beatnik", producte de la fusió de les paraules "beat" i "Sputnik" (el primer satèl·lit que arribà a l'espai aquell any, de fabricació russa), suggerint una condició antiamericana i comunista del moviment beat.

Allen Ginsberg, un dels integrants més famosos, observava en el pròleg al llibre "The Beat Book", editat per Anne Waldman i Andrew Schelling, un altre possible significat: "acabat", "complet", en la nit fosca de l'ànima o en el núvol del no saber. Inclús "obert", en el sentit whitmanià de "obertura a la humilitat". Però, independentement del significat que li donem, Beat Generation passa a designar un moviment literari format per un grup d'amics que des de mitjans dels anys quaranta havien treballat junts escrivint poesia i prosa, i que compartien una idea de cultura i aficions o fonts d'inspiració similars, com la música jazz.

El grup inicial estava format per Jack Kerouac, Neal Cassady, William S. Burroughs, Herbert Huncke, John Clellon Holmes i Allen Ginsberg. L'any 1948 s'hi afegiren Carl Salomon i Philip Lamantia; el 1950 Gregory Corso; i el 1954 Lawrence Ferlinghetti i Peter Orlovsky.

Aquest grup, que acabà anomenant-se la Generació Beat, revitalitzà l'escena bohèmia cultural nord-americana. La seva energia es desbordà cap els moviments juvenils d'aquella època (On the Road - A la carretera, 1957- de Kerouac, va assumir caràcter de manifest universal d'una joventut que volia fugir d'allò establert), i fou absorbida per la cultura de masses i per la classe mitjana cap a finals dels anys cinquanta i finals dels seixanta.

Entenien l'art com a manifestació de les textures de la consciència. Llur cant a l'alliberament espiritual derivà cap un alliberament, particularment l'homosexual, que va fer de catalitzador dels moviments d'alliberament de la dona i dels negres. Seguint una visió tolerant i no-teísta, un antifeixisme còsmic, un eclecticisme... s'interessaren per les substàncies psicodèliques como a eines de coneixement.

Lluitaren contra els valors tradicionalistes i puritans dels Estats Units, contra l'"American Way of life", repudiaren implícitament els valors comercials i proposaven reemplaçar-los pels ideals exposats per Walt Whitman a "Fulles d'herba".

Els involuntaris membres fundadors del moviment rebutjaren obertament la massificació i frivolització en la qual havien caigut els beatniks. El cine -especialment- contribuí a posar de moda una suposada "estètica beat" falsa, en la qual tots els joves bohemis vestien de negre, portaven boina i barba o barbeta, i passaven el temps en antics cafès llegint poesia, fumant i tocant els bongos.