Roger
i Júlia jeuen a terra, ella estirada damunt d'ell. Es fan els morts, tots dos
quiets. La música calla i es fa un silenci que ho abraça tot. Corren el teló,
com una flassada que els tapa cap i tot. Els llums s'apaguen en degradat, a poc
a poc, i el teatre queda a les fosques. El director pica de mans fins que se li
desfan. Acaba l'assaig general. Demà és l'estrena.
Júlia i Roger s'aixequen de terra, ell l'ajuda estirant-la d'un braç. S'abracen, més vius que mai. La música els sona al cap. Descorren el teló, com la flassada del llit en llevar-se al dematí. Els llums s'encenen en degradat, a poc a poc, i el teatre llu mil cares d'admiració i felicitat. El públic pica de mans fins que se les desfan. Acaba l'estrena. Demà hi tornaran.
Júlia i Roger s'aixequen de terra, ell l'ajuda estirant-la d'un braç. S'abracen, més vius que mai. La música els sona al cap. Descorren el teló, com la flassada del llit en llevar-se al dematí. Els llums s'encenen en degradat, a poc a poc, i el teatre llu mil cares d'admiració i felicitat. El públic pica de mans fins que se les desfan. Acaba l'estrena. Demà hi tornaran.
(Una mica improvisat per imprevist,
però la intenció és bona.)
Molts i bons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada