La paciència contra el límit

        Consirós, audaç, esvelt, pulcre, recte, assenyat i maliciós, he deixat les bes a l’ampit de la finestra perquè s’oregin, perquè el solell les vegi, perquè el vent les repassi, perquè qui vulgui les miri i les palpi, amb els palpissos d’uns dits indecisos.

     Si la flaire tòxica dels _aladres les emmetzinen, serà perquè la campanya electoral truca a la porta i omple la _ústia de catàlegs de primavera-estiu, de terrasses que no tanquen de nit, de dies que no volen aca_ar-se.

     Hauré de recuperar-les per tornar a sentir-me _.

Sergi Espanya Verger