Entre ahir i demà

Fas lloc a la taula; apartes el got el plat la cullera i el sobre de sucre, i la copa el plegaet i el cendrer. Desplegues el diari i el deixes caure mentre llegeixes els primers títols de les notícies de primera plana. El fulleges. Quan un titular capta la teua atenció t'entretens amb l'entrada i els fragments destacats. Mai no encetes el cos, car amb quatre pinzellades et basta per configurar la realitat al teu gust i voluntat.

La resta t'avorreix, i és per això que vas a parar a l'horòscop. Recordes el dia que et van parir, calcules entre quines dates t'han classificat i veus que ets Aquari, corsari sense patent per solcar la mar, armador de somnis que són naus i naveguen l'horitzó entre aigua i cel. 

Llegeixes la part que et toca: 
"En el futur prendràs una decisió que t'afectarà en el present".

Atraques la nau pastada per la matemàtica i t'enfundes la disfressa de filòsof per veure si aconsegueixes treure'n l'entrellat, si trobes on és que han posat el desllorigador de tot plegat i per on és que has d'entrar per sortir-ne sencer, sa i estalvi.

T'assalta el dubte, que s'aixeca com un ressort i et cou la curiositat de qui s'enfronta a un repte. Ataques el sentit de les paraules, cerques accepcions, connotacions; en repasses la carcassa, semes, arrels i morfemes. I el joc temporal: demà decidiré l'avui, penses, i com que no ho veus clar, ho comparteixes, no fos que fóssim capaços de fer-te entendre quin és el plantejament, el nus i el desenllaç del problema.

Comparem el que entenem i discutim les possibilitats atenent a la probabilitat d'equivocar-nos contra la d'encertar-la. Ens entretenim, cadascú replegat al seu cau, armant l'argumentació que ha de convèncer els altres de la nostra manera de pintar el color amb què ens agrada veure el món. N'hi ha que el tenen opac i la llum natural no els toca l'ànima que es veu a través dels ulls.

Tornem a llegir la predicció, en veu alta d'auditori, i fem voltes que ens maregen fins que qui comanda la nau entre la tempesta, qui es guia pels estels si la nit és estirada i fa maniobres perquè els vents li eixamplin les veles i poder desplegar l'ànima com una ala, descobreix terra ferma en un raconet de la capçalera del diari: la data.

És el d'ahir, diu i riu.

Riure eixampla l'ànima. Prova-ho.

Sergi Espanya Verger