Les meduses no són rèptils

Les meduses no són rèptils

[són cnidaris (Cnidaria, del grec knide, 'ortiga', i del llatí -arium, sufix per fer substantius) són un fílum que agrupa al voltant de 10.000 espècies actuals d'animals relativament simples, que viuen exclusivament en ambients aquàtics, majoritàriament marins]

(només en casos especials, habiten bidets, banyeres i cisternes de vàter)

principi

Tots els meus animals són obligatoris: no em cal ca, moix, pardal, conill, rata ni serp, tinc a ca meua una medusa que em canta.

En un principi, la vaig convidar a canvi de cantar. Es va haver d’instal·lar al bidet; però en fer-se gran s'ha traslladat a la banyera, la qual cosa em suposa un problema perquè ara sóc jo qui s'ha de banyar al bidet.

Com sóc gran i el bidet petit, em banyo a la banyera, i faig equilibris, postures i malabars per evitar el fibló de les seues potes, que pengen com polpades i semblen cordes que em volen lligar. La carn marcada m'han deixada.

final

No sé com va passar, però va passar... Com que parlo d'una història poc caòtica i molt estranya, començaré amb el principi i acabaré al final.

Em venia de gust escoltar música, i la música va sonar, i jo amb la caràtula a la mà i el disc a la capsa, no vaig voler trencar cap somni. El vaig abonar per fer-lo créixer, perquè s'instal·lés i arrelés, perquè pastés la terra amb les arrels, enfonsant-les-hi, arrapant-s’hi, fent-me'n partícep, protagonitzant-lo-n'hi-m'ho.

No vaig poder no seguir la música fins al lavabo. Una medusa me la dictava amb veu de Toshiki Ayashi des de dins de la cisterna del vàter. En estirar de la cadena, l'aigua va fer remolí i la canonada se l'engolí. Ara viu a la platja.

Relat a quatre mans

(Víctor Cubillo i Sergi Espanya Verger)