-La senties ahir, mentre dormies?
-No acostumo a escoltar res si dormo.
-L’aixeta del nostre bany degota.
-Veuré què hi puc fer.
-Serà una goma desgastada o un cargol fluix.
-Hi faré un cop d’ull quan acabi el conte que escric.
-No em vull desvetllar aquesta nit perquè l’aixeta encara degota.
-Només necessito un bon final.
-Posa-t’hi ja!
-Deixa’m en pau!
Abraonats després. Burxant-nos els cossos per deixar de sentir les ferides de l’ànima. Tot ens ho confessem i perdonem mentre follem.
Sergi Espanya Verger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada