No la té apresa, aquesta lliçó de mare que s’ocupa del benestar dels fills. El que s’ha de fer en acabar de menjar és rentar-se les dents. Segueix els passos sense alterar-ne l’ordre, com li ha ensenyat que s’ha de fer un pare absent però autoritari. Després de menjar, vomita i es renta les dents. S’escura la boca fent lliscar de dalt a baix un raspall empastifat de pasta aromatitzada amb menta fresca. Li agrada sentir la boca neta i acostar-se al mirall i dibuixar-hi el baf fresc d’una boca nova, com si no hagués passat res. La tempesta ha marxat amb els núvols, gola fora fins a les clavegueres. I ja torna a estar llesta per seguir amb el combat.
Sergi Espanya Verger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada