Col·lisió

          He parlat amb qui sóc quan sóc infeliç i li he fet entendre que quan em perdi ja em sabré trobar tot sol, que remuntaré la carena si torna a venir pujada, que em recolzaré en qui em vulgui donar suport i em consolaré a mi mateix si fracasso de nou; però és millor que no torni més, que s’esfumi i es dispersi amb el vent; no el necessitaré perquè ara només et necessito a tu.
          Llavors tot torna a ser plàcid i lluent, i llisco avall, sobre l’olor de la teua pell, resseguint-te el perfil fins que xoquem els cossos i som-hi una vegada més, tot un terrabastall, el coixí cau, els llençols molesten, apartem amb força tot allò que no ens fa feliços i enllacem braços i cames. Ens acoblem l’un en l’altre.

Sergi Espanya Verger